Els trastorns alimentaris en qualsevol de les seves formes representen un problema complex i difícil tant per a qui el pateix com per als que conviuen amb ells. L’angoixa i la impotència envaeixen les vides dels que davant del fet natural d’alimentar, es troben amb una sèrie de conductes pertorbadores. L’ocultació i negació del problema per part de les persones afectades compliquen encara més la situació. És per això que hi ha la possibilitat d’intervenir en aquests casos a través de la família sense presència de qui pateix el trastorn. La bulímia i anorèxia, són els trastorns alimentaris més coneguts i que requereixen un tractament que reverteixi la situació tant física com emocional. El pas del temps agreuja aquests casos i és important fer un tractament el més aviat possible, a fi d’evitar o disminuir les conseqüències. Actualment ens trobem un altre espectre de trastorns relacionats amb el menjar, trastorns alimentaris no especificats sent cada vegada més habitual que els professionals ens trobem amb els anomenats trastorns de la Conducta Alimentària no Especificats), formes mixtes, incompletes, parcials o que no compleixen criteris dels trastorns habituals. Avui els trastorns alimentaris no específics són els més freqüents i contràriament al que es pensa, poden ser els casos més greus. La seva gravetat ve determinada no només per la clínica alimentària, sinó que també ve definida per diversos factors psicopatològics, conductuals, relacionals, etc.. que hauran de ser avaluats per l’equip clínic, ja que moltes vegades, van acompanyats d’altres trastorns de conducta, alteracions de la personalitat, dificultats familiars, relacionals, de convivència i hàbits en general, que influeixen negativament en la normalització del funcionament vital. aaaaaaaaa
Los trastornos alimentarios en cualquiera de sus formas representan un problema complejo y difícil tanto para quien lo padece como para quienes conviven con ellos.
La angustia y la impotencia invaden las vidas de quienes frente al hecho natural de alimentarse , se encuentran con una serie de conductas perturbadoras.
La ocultación y negación del problema por parte de las personas afectadas complican aun mas la situación. Es por eso que existe la posibilidad de intervenir en estos casos a través de la familia sin presencia de quien sufre el trastorno. La bulimia y anorexia, son los trastornos alimentarios más conocidos y que requieren un tratamiento que revierta la situación tanto física como emocional. El paso del tiempo agrava estos casos y es importante hacer un tratamiento lo antes posible, a fin de evitar o disminuir sus consecuencias. Actualmente nos encontramos otro espectro de trastornos relacionados con la comida, trastornos alimentarios no especificados siendo cada vez más habitual que los profesionales nos encontremos con los nombrados Trastornos de la Conducta Alimentaria No Especificados), formas mixtas, incompletas, parciales o que no cumplen criterios de los trastornos habituales. Hoy los trastornos alimentarios no específicos son los más frecuentes y contrariamente a lo que se piensa, pueden ser los casos más graves. Su gravedad viene determinada no solo por la clínica alimentaria, sino que también viene definida por diversos factores psicopatológicos, conductuales, relacionales, etc.. que tendrán que ser evaluados por el equipo clínico, ya que muchas veces, van acompanyados de otros trastornos de conducta, alteraciones de la personalidad, dificultades familiares, relacionales, de convivencia y hábitos en general, que influyen negativamente en la normalización del funcionamiento vital.
