La teràpia de parella ofereix l’ocasió de sortir del cercle viciós de retrets i conflictes, o reanimar una relació que s’ha tornat freda i distant. Els problemes de parella moltes vegades tenen solució.
Fer una treva i mirar l’altre amb ulls nous.
Crear una comunicació fluida i tolerant.
Transformar situacions de gelosia i desconfiança
Plantejar-nos si estem o no, disposats a acceptar i estimar l’altre.
Perdonar i perdonar-se.
Decidir quines coses podem canviar per oferir unes condicions de major felicitat.
Permet recuperar les coses saludables de la relació, així com trobar noves. Deixar partir il·lusions i idealitzacions que el que fan és generar falses expectatives que l’altre mai no pot satisfer.
La teràpia de parella també és una bona elecció per a aquelles parelles que ja han decidit separar-se i s’adonen del cost emocional de la ruptura i volen allunyar-se amb respecte i sense fer-se mal entre si mateixos, ni als fills.
La parella és sens dubte una de les relacions més importants de la nostra vida.
Generalment marca la sortida de la nostra família d’origen per donar lloc a la creació d’una nova.
Cada membre de la parella porta amb si la motxilla del seu caràcter, els vincles amb la seva família biològica, les seves ex-parelles, la seva professió, la seva història personal, fills d’altres relacions. Tot això ofereix punts de contacte amb l’altre i enriqueix la relació, ja que ens constitueix com a persones. Alhora aquesta motxilla conté elements o parts d’ells que no encaixen fàcilment amb l’altre i generen conflictes, això requereix reajustaments entre tots dos, pactes i moltes vegades renúncies perquè la relació creixi i perduri.
Les parelles també passen per etapes, en les quals les característiques de cada un, que fins al moment funcionaven en la relació, en un moment donat es tornen problemàtiques.
Els canvis vitals, l’arribada de fills, les relacions amb altres membres de la família, una sexualitat poc satisfactòria, la transformació d’interessos d’un i altre, els problemes que porta el suport de la llar, les exigències externes, totes són causes de possible malestar i distanciament. A vegades són oportunitat perquè el vincle s’enforteixi i que el suport mutu sigui encara més fort.
En altres ocasions la tensió s’incrementa, es busquen solucions pal·liatives, es produeixen constants baralles i el vincle es deteriora i empobreix.
La mirada d’un cap a l’altre es distorsiona, ja no el veiem de la mateixa manera o ens adonem que la nostra mirada mai va ser d’acceptació real. Tot això porta dolor i si no sabem com conduir-nos en aquest moment, pot haver-hi una ruptura i el que és pitjor un dany mutu que deixa ferides.
