Tots en algún moment de la nostra vida patim estats de Dol i pèrdues.
Al perdre a un ésser estimat sigui per les circumstàncies que sigui, el dolor és inevitable però podem decidir com transitar-lo per no quedar atrapats en el.
Allunyar-nos d’un lloc conegut
Perdre o canviar de feina
Deixar de ser jove
Abandonar una il·lusió o un objectiu
Canviar de rol en la família.
Són totes situacions de pèrdua, poden que ens portin a un estat de dol o no.
En principi produeixen angoixa o tristesa i certa desorientació ja que el nostre món ha canviat, el nostre mapa no és el mateix sense aquella persona, situació o expectativa.
En general aquests processos són normals i freqüents al llarg de la vida, però hi ha vegades, que produeixen un desequilibri molt gran i la sensació d’incertesa necessita expressar-se i digerir-se, per poder continuar el camí.
Solen ser situacions que un cop travessades ens fan créixer i ens enforteixen.
El dol és un estat més constant que es desenvolupa en diferents etapes. Pot passar que en alguna d´aquestes etapes ens quedem estancats i malgrat el pas del temps no aconseguim sortir d’aquí.
El dol comporta la sensació que la vida no tornarà a ser igual, que mai serem feliços, que no ens en sortirem. Romandre un temps en aquesta sensació és normal i esperable, quan hi ha hagut una pèrdua o separació. Però hi ha vegades que costa molt superar-la i la vida es va fent pesada i difícil.
Algunes persones reaccionen en forma hiperactiva realitzant nombroses activitats, exercici, consumint drogues o alcohol. Altres no tenen energia, perden tot interès i s’aïllen, ambdues reaccions són símptomes del dol.
És fonamental poder compartir aquest procés, i anar superant les fases de manera sana.
