Ampliar el nostre camí, deixar de patir.

camino divino «Tots els que estem avui aquí hem sentit en algun moment que el camí que transitem és una mica estret , que no podem caminar a gust i hi ha alguna cosa que ens oprimeix. Som aquí perquè volem expandir aquest sender, eixamplar el nostre horitzó i sentir-nos una mica més lliures » Francesc Codina ( obertura estage Gestalt 2005)

Aquestes paraules descriuen en forma clara i emotiva, el que m’ha portat fa més de quinze anys a introduir-me en el món de la Psicologia i la Psicoteràpia. Deixar de patir,  ampliar, expandir i superar els límits i patiments que em constrenyien i ajudar a altres a anar més enllà d’ells.

Una persona que pateix una Fobia , un Atac de pànic , un Trastorn Obsessiu, es troba restringida i limitada en les seves capacitats , el seu món de possibilitats s’empetiteix i es veu obligat a utilitzar gran part de la seva energia en mitigar i/o suportar aquest problema. Tota o bona part de la seva vida està afectada per aquests símptomes. Segurament lliure d’ells recuperaria o redescubriría aspectes de la seva personalitat, habilitats i gaudeixis que va ser abandonant.

L’angoixa, i la tristesa, el neguit són estats que es presenten amb certa naturalitat al llarg de la vida i són necessaris per elaborar els canvis, perdudes i transicions. Però succeeix que de vegades es presenten en forma de depressió o produeixen tal dolor que impedeix viure amb plenitud . Sorgeixen d’una situació actual, una separació, una pèrdua, un canvi o s’arrosseguen per molt temps, fent present un fet del passat que no va ser ben resolt i té un efecte traumàtic.

Menjar, el simple quotidià i essencial acte d’alimentar- se, es pot veure distorsionat, generant patologies de gravetat com l’espectre dels Trastorns Alimentaris. Aquest tipus de trastorn no només comporta patiment i perill a qui el pateix sinó que afecta al seu entorn familiar arribant a produir situacions de gran impotència i frustració.

L´ansietat davant d’un entrevista laboral llargament esperada , la incomoditat i incertesa que produeixen les relacions familiars, amoroses, socials, quan arriben a nivells alts, transformen el simple acte de comunicar-se o compartir, en un turment.

Tots tenim hàbits de neteja i intentem no contraure malalties i evitar axidentes, però que passa quan la prevenció i la por a emmalaltir, a tenir un descuit i patir un accident, ens obsessiona i vivim pendents evitar-los. Els trastorns obsessius, comencen com una petita mania, com a resposta a una situació lògica però després s’escapen de les mans.

Aquest és un breu resum de la gran varietat de simptomatologia que pot afectar la vida d’una persona. Les seves causes són múltiples i obeeixen a la confluència de diferents factors. Gradual o sobtadament van deixant a la persona reduïda al gruix del seu patiment.

L’ésser humà posseeix capacitats infinites, la seva intel·ligència i creativitat, transformen constantment el món. L’home pot reinventar, millorar i embellir tot el que l’envolta, també pot destruir i espatllar, però segurament el mateix o un altre el reconstruirà , el recrearà. L’ amor, la compassió, la generositat, l’empatia, així com la ràbia, la por, l’enveja, la ira, doten de contrastos i enriqueixen la nostra experiència vital, així com alhora la compliquen i dificulten.
Totes aquestes característiques fascinants, constitueixen en ser un humà en un ésser únic, amb recursos i habilitats per aprendre i resoldre dificultats , superar obstacles i crear realitats sorprenents, així com ens converteixen en éssers sensibles i per tant vulnerables als nostres propis sentiments i pensaments.

Triar, decidir i responsabilitzar-se, formen part d’aquestes característiques . Podem quedar-nos immòbils davant els que ens passa , simplement resignar-nos o fer un pas, potser 2 per eixamplar el nostre camí, o canviar totalment de rumb, alliberar-nos de les nostres lligams, dissoldre aquest nus a la gola i respirar .